Mudança

Per problemes de nou en lo wordpress ai decidit canviar-me a blogspot, així que a partir d’ara lo blog continua a

http://iknasi.blogspot.com/

Gran Setmana!!!

Esta setmana és una d’aquelles que tindré gravades durant molt de temps, per moltes coses que han passat i ai fet. Anar perdent la temor a moltes coses, retrobar a persones que tenia molta il·lusió de retrobar, i que seguixo tenint la sort descobrir-ne a moltes capaces d’alegrar-te lo dia. Tot això m’ha recordat la millor sèrie (almenos per a mi) que ai vist mai i de la que ai aprés moltes coses: s’ha de saber ajudar i demanar ajuda, estimar sempre val la pena, lo important que és tindre bons amics i ser-ho,…

(si voleu vore lo video haureu d’anar al youtube)

Cantar fa que qualsevol treball, per dificil que pugue semblar, sigue més fàcil de fer, (la cançó del 2002 és la meua preferida a la vegada que lo meu personatge preferit, un tio al que admiro, que gran ets MARK!)

Hi ha una cançó que algunes vegades ai regalat, sobretot a gent que considero important, com dia esta setmana ai aprés moltes coses, però me quedo en la millor, lo que val la pena tindre un detall minut.

Ara encara queda lo cap de setmana per a somiar i qui sap potser fer algun somni realitat.

“Quan un somni mor és per què s’ha fet realitat” (Mägo de Oz)

GRÀCIES!!! 🙂

Veus interiors

Quants de dies sense escriure! He de reconèixer que el temps últimament no és que estigue sobrant, serà que està sent ben aprofitat, almenos una cosa la sé segura pels matins estic aprenent moltíssim, feia temps que no m’aixecava cada dia en un somriure i en ganes d’anar a treballar (encara que no cobrigue diners; hi han coses que donen més energia i ganes de fer!!!)

Hi han veus interiors que realment val la pena escoltar, és difícil fer-ho, per què algunes no sonen altes i clares a part de que no se poden escoltar només per les orelles, potser hem d’aprendre a escoltar d’atres maneres?

“Hi ha gent que lluita un dia i es bona; hi ha gent que lluita un any i són millors, hi ha qui lluita molts anys i són molt bons; pero hi ha la gent que lluita tota la vida: estos són los imprescindibles…” (Berlot Bretch)

Que difícil és arribar a ser imprescindible (però hi ha gent que mos ensenya maneres de ser-ho), però està a la mà de tots ser millors i/o ser molt bons!

Vaga 29-S no és lo únic per lo que mos hem de queixar

Sí a dia d’avui encara tinc una situació laboral lamentable, sense contrcate ni garanties de futur per cap banda, però treballo per a millorar la vida de persones que encara tenen menos oportunitats que jo i que a dia d’avui veig difícil que puguen arribar tot lo lluny del que serien capaces.

Estos són alguns dels motius pels que fer vaga, però jo avui també reclamo que s’invertixque més diners per a que les persones amb discapacitat puguen tindre oportunitats de veritat. Per a protestar no plantejo una vaga, sinó que los polítics passiguen un dia igual que les persones que voreu a n’estos vídeos, potser així canviarien moltes coses.

Sé que aquí només hi ha una part molt minuda de la gran diversitat del món al que me dedico, per això avui faré vaga, però seguiré treballant per a intentar millorar les coses per a que estes persones algun dia també puguen arribar a tindre les mateixes oportunitats que la resta.

“Si te pareix que algo és molt difícil, dividix-ho en parts més minudes. Les coses fàcils no costa tant fer-les”

Fill de la terra Tortosina

Avui és lo dia de la Cinta (com cada primer diumenge del mes de setembre) i una de les coses que més m’agrada d’este dia (tot i que avui no ho podré fer), és anar a vore l’entrada de la Cinta a la Catedral i cantar l’himne en tota la gent que allí s’arreplega, quan hi vaig sempre se’m posa la gallina de piel. M’agrada este himne per què me’l sento meu i que és al puesto on pertanyo (i m’alegro de ser fill de la terra Tortosina!!!)

Vos dixo aquí un fragment en versió rock (los atres vídeos que ai trobat sonaven fatal).

I també vull felicitar a totes les Cintes, este any és lo primer que no podré felicitar a la millor Cinta del món, la meua iaia, però on estigue (un puesto on segur està és al cor de tots los de la seua família) espero que ho pugue escoltar, FELICITATS IAIA!!!!

Fills de la terra Tortosina, cantem a nostra Cinta himnes d’amor.

És la Cinta nostra reina, nostra mare, nostre tresor.

Veniu tortosins, la Cinta mos demana, donem-li el cor.

Estimem-la, adorem-la, jurem defensar-la hasta la mort!

Cridem sempre a veu plena:

Nostra Cinta sobre tot!!!

Nou curs, hora de crear oportunitats

Ja està aquí lo setembre i tornem a començar un nou curs, este any sembla que molta gent està canviant moltes coses, jo lo primer, les ganes de canviar-les estan i molt presents.

A la faena és hora de donar un relleu i començar a empendre nous camins i aventures que fa anys que estan només en forma d’idees, crec que ha arribat l’hora de donar-los-hi l’oportunitat de poder fer-se realitat.

Un any per a cedir el relleu

Avui reunió d’inici al curro i una gran alegria, ha vingut molta gent i en moltes ganes, feia anys que no teniem un principi de curs així, llàstima que mos pegue la crisi esta punyetera de frente als morros, però algo me diu que en estes ganes i il·lusió no hi haurà crisi que se mos resistixque.

Ahir partit de pretemporada al trivial i primera VICTOIRE des de que estic a l’equip, lo millor és que tot l’equip estavem convençuts de poder guanyar, potser era això lo que mos feia falta, la lliga ja ho dirà, però de moment comencem en una alegria i gran!

VICTOIREEEEEEEE!!!!!Robespierre!!!!

En 4 dies farà 10 anys que vaig vindre a Barna, si miro cap a tras i penso 10 anys me dic que ràpid a passat, ara si penso en este últim any se me fa llarg. Esperem que no mos surtiguen putades d’última hora i poder marxar a fora (ja queda menos) sigue tota una realitat. Barna m’ha donat moltes oportunitats, algunes les ai sapigut aprofitar millor que d’atres i en lo que queda espero que m’hen brindigue alguna més, hi han ganes de poder-les crear i estar atent a vore quan pasen. De moment me quedo sense lo futbol en bons amics, segur que voldrà dir que alguna cosa millor sorgirà per a fer i que atres coses a part del futbol sorgiran per a fer en tants i bons amics.

“Qui se perd és qui troba les senderes noves” (Niks Kjaer)

Zeitgeist, tots tenim poder interior

Tots som diferents, si volem sempre podem trobar un motiu o algo per a distingir-mos, estes diferències no han de fer que mos separessem o odiesem.

“Quan lo poder de l’amor sobrepassigue al amor del poder, lo món coneixerà la pau” (Sri Chinmoy Ghose)

Sempre hi han opcions!

Avui sortia de casa en ganes de fer nous caminets d’un llibre que mai comprat (comença a cansar fer sempre les mateixes rutes), però com sempre que començo algo nou no acostuma a sortir massa bé. Quan arribava al polígono d’Horta per a començar la rutilla, primer pintxaso de la temporada i la camara de recanvi fotuda (puto Murphy dels collons), joder a tornar cap a casa i sense masses ganes grrrr.

Les novetats hauran d'esperar, tot lo bo diuen que també...

Al arribar envés de dir plego un atre dia serà, ai decidit tornar a pujar per l’atra punta i anar a vore si descobria algun caminet nou jo pel meu compte i dit i fet rutilla de 30 km en 2 horetes i descobrint una sendera per a saltar-me gran part de la carretera de les aigües i un parell de baixada des del Tibidabo espectaculars :). En total casi 40 km en 3 horetes en les que feia temps que no disfrutava tant dalt de la bici.

Segona ascensció al monte, una gran 2a oportunitat que mai donat!!!

Ahir me vaig perdre als Muyayo Rif en directe, per arribar tard, los Karaoke Band no van estar gens malament qui diu que les segones oportunitats no poden ser bones a vegades?

“La felicitat no és una estació a on s’arriba, és  una forma de viatjar”

Repetidor, torre de Collserol·la i Tibidabo

3 pics minudets per a començar la semana, no està mal, prop de 25 km en la bici a prou bon ritme. Sembla que les cames estan engrescades i encara tenen xispa i ganes de dir coses, ara només s’ha de buscar temps per a que puguen parlar. Avui un bon tou de pujades i pujadetes, menos una (era casi impossible) totes dalt de la bici.

Des de baix impresiona!!! La pujada per a arribar més!

Avui caminets ja coneguts, i molts divisats per a descobrir, no tardaran a caure en quan tingue una mica més de rato per a fer la sortideta. Ara a vore com recupero i si los ginolls no s’enfaden demà una mica més.

Aquí teniu al tio que crec que està més a munt de barcelona

Les baixades en ganes hauran d’esperar una mica, la “munyeca” encara no està al 100% i tinc la sensació que tardarà lo seu a tornar a estar a tope, tot arribarà.

“Observa tot lo blanc que hi ha al teu voltant, però recorda tot lo negre que existix” (Lao-Tse)

La improvització, font de vida

Que xulo es poder trencar la rutina i fer escapades sense estar res programat, són d’aquelles cosetes que al principi fa una mica de palo tirar endavant, però si te decidixes a fer-ho t’acabes emportant una molt grata experiència, encara que les coses no surtiguen de la millor manera possible. Està molt guapo poder fer algo sense tindre’n espectatives per que no te dóna temps a plantejar-te-les.

Esta és la dinàmica que estic seguint este estiu i tot i no haver anat massa a lluny ai pogut viure i conèixer puestos que per a res m’havia plantejat al principi de les vacances obligatòries.

Los primers dies de la nit al dia vaig tindre visita al pis de gent nova, vells amics i grans amics.

Qui diu que no se pot estar pel carrer de nit a Barna

Festes del renaixement a Tortosa en molts amics que ai conegut durnat este últim any.

Com mola una vegada a l'any vestir-se d'època

Una escapada a Menorca per a recorrela en bicicleta i vivint de l’aventurilla i la natura tot lo dia, espectacular (s’hi ha de tornar a anar, ha estat massa curt!!!)

Emulant als touristes de França al Faro de Cavalleria

La primera semana d’Agost la CampusMac, una trobada on tothom pensa que només hi han frikies (jo lo primer), però hi ha gent molt interessant i se poden aprendre moltes coses i no tot és passar-se lo dia davant d’una pantalla d’ordenador.

Ara recent tornat de terres galegues, com sempre una maravilla, tot i que feia casi 20 anys que no les tornava a visitar (espero no tardar massa a revisitar-les). Uns dies on los paratges han estat espectaculars, però lo millor com sempre la gent sense la qual no valdria la pena viatjar.

Ro, Paula i Seref alugns dels grans personatges de les terres galegues

En definitiva un estiu que se presentava com una llibreta en blanc i que s’ha anat plenant de lletres molt i molt interessants, i espero poder seguir escribint moltes coses encara tot i que no sé quines.

“La improvització és la vertadera pedra de toc de l’ingeni” (Molière)