Que xulo es poder trencar la rutina i fer escapades sense estar res programat, són d’aquelles cosetes que al principi fa una mica de palo tirar endavant, però si te decidixes a fer-ho t’acabes emportant una molt grata experiència, encara que les coses no surtiguen de la millor manera possible. Està molt guapo poder fer algo sense tindre’n espectatives per que no te dóna temps a plantejar-te-les.
Esta és la dinàmica que estic seguint este estiu i tot i no haver anat massa a lluny ai pogut viure i conèixer puestos que per a res m’havia plantejat al principi de les vacances obligatòries.
Los primers dies de la nit al dia vaig tindre visita al pis de gent nova, vells amics i grans amics.
Festes del renaixement a Tortosa en molts amics que ai conegut durnat este últim any.
Una escapada a Menorca per a recorrela en bicicleta i vivint de l’aventurilla i la natura tot lo dia, espectacular (s’hi ha de tornar a anar, ha estat massa curt!!!)
La primera semana d’Agost la CampusMac, una trobada on tothom pensa que només hi han frikies (jo lo primer), però hi ha gent molt interessant i se poden aprendre moltes coses i no tot és passar-se lo dia davant d’una pantalla d’ordenador.
Ara recent tornat de terres galegues, com sempre una maravilla, tot i que feia casi 20 anys que no les tornava a visitar (espero no tardar massa a revisitar-les). Uns dies on los paratges han estat espectaculars, però lo millor com sempre la gent sense la qual no valdria la pena viatjar.
En definitiva un estiu que se presentava com una llibreta en blanc i que s’ha anat plenant de lletres molt i molt interessants, i espero poder seguir escribint moltes coses encara tot i que no sé quines.
“La improvització és la vertadera pedra de toc de l’ingeni” (Molière)
Deixa un comentari